Flor de cirerer o rosa candida

Per casualitat he llegit dos llibres seguits que tenen com  a rerafons les flors. Amb enfocs molt diferents tots dos son lectures molt recomenables per summegir-se una tarda de diumenge.

La bellesa e  impermanència de les flors...  metafora de la vida. Totes dos noveles tenen un aire poètic i simbòlic i ens parlen d'amor, de naixement i mort, dels plaer senzills, de la familia i de com ens comuniquem amb els altres

El lenguaje secreto de las flores  Es molt suggerent que la protagonista, un personatge limit, marginal i ple d'inseguretats, amb una vida molt desgraciada trobi en el llenguatge victoria de les flors una manera de comunicar-se i trobar el seu lloc a la vida. Suposo que a vegades la història es una mica massa melodramàtica però m'ha fet descobrir el llenguatge de les flors... Quina deu ser la meva flor?? la flor del cirerer? bellesa i vida? tot el que no es permanent!!



Rosa Candida, d'una autora islandesa de nom inpronunciable, es una novela deliciosa. El protagonista, es un noi de 22 anys tendre i sensible que ha perdut la seva mare a qui adoraba i amb qui compartia la passio per les flors. Un noi que descobreix la paternitat per atzar i que busca el seu lloc a la vida. La rosa candida es una rosa sense espines...que ha crescut en un terreny inhospit com Islandia... Empren un viatge en busca d´un monestir i d'un jardí històric que es un viatge també interior i de maduració personal.