Insomni i el foradet del globus

El canvi d'horari m'altera els bioritmes...i em penso que avui es la causa del meu insomni que com a consequència, m´ha portat a obrir el portatil i escriure al meu blog que tinc oblidat del tot.
Les convencions internacionals m'han pres una hora del meu temps i vull que me la tornin!!
El temps, el pas del temps és un motiu clàssic de la literatura... i ho entenc perquè sense el temps... no hi ha vida, no hi ha res....
Darrerament sento com si el foradet per on s'escapa el temps s'hagues fet més gran i el temps s'escapes més ràpid del que es habitual. Avui s'ha mort l'escriptor Tabucchi i m'ha vingut al cap un llibre seu del qual només recordo un simil del temps que em va impactar. La vida es com un globus que té un foradet imperceptible per on s'escapa l'aire-el temps fins que arriba un dia que et quedes amb el globus desinflat del tot i la vida s'ha acabat.
Em sembla com si escriure fos una bona manera de taponar els foradets per on s'escola el temps,  de retardar una mica el que es inevitable....perquè si escric sobre el que penso o sobre el que he llegit  o sobre els llocs on he estat i a qui he conegut, d'alguna manera, ho fixo en la meva memòria o em dono l'oportunitat de reviure les vivències al rellegir-les....

Sembla que la nocturnitat desperta la consciència.. i atura el temps...Benvingut insomni!
En quan començo un nou dia, em sento arrossegada per les obligacions, la rutina, la feina i llavors el foradet s'eixampla i el temps s'accelera...... Tinc que posar aire nou al meu globus!!