SALINGER I RAMIS

Després de la recent mort de Salinger i de que tots els mitjans en parlessin, em vaig sentir més ignorant de l'habitual i vaig correr a comprar-me el seu llibre més conegut: El guardian entre el centeno.
Suposo que la seva gràcia es el llenguatge peculiar que utilitza i el to directe del narrador, sembla que escrigui tal qual pensa un noi de la seva edat, d'una especial sensibilitat, problemàtic, immadur... El llibre no em va produir un impacte especial.. pero em va agradar.
Per Sant Jordi, després de molt dubtar em vaig comprar, Egosurfing de la jove escriptora LLucia Ramis. No em va decebre. Té una manera de narrar novedosa i la temàtica també ho és. Es nota que pertany a una generació més jove que la meva. M'agrada que escrigui en mallorquí. Vaig aprendre nous termes interessants com "boxar"... La reflexió sobre la superficialitat de les relacions, l'individualisme exarcebat,  internet i la seva inquietant omnipresència  a través d'uns personatges contradictoris però totalment reals es una història que m'hagues agradat escriure!!  Adivino que la LLucia deu ser una noia culta i interessant. Em sembla que té un brillant futur!!