
El llibre de Françoise Gillot -l´única dona que va deixar Picasso- és una aportació molt interessant per a conèixer a l’artista mês important del s. XX. Em sembla una visió sincera, respectuosa i alhora reveladora del personatge. El caracter pasional, egocèntric i genial del artista já madur enfront de la joventut, inteligência i contenció de Françoise.
Un relat molt amè, ple d’anecdotes sobre les relacions de Picasso amb d’altres artistes, com Matisse, Braque, Chagall, amb les seves dones anteriors (Olga, Maria Therese i Dora Maar) i els seus fills, amb el marxant Kahnweiler, amb Sabartes i molts d’altres personatges que pululen per Rue St. Agustins.
Françoise –la dona que millor el va comprendre em el planol artístic- reprodueix converses que ens revelen la seva concepció de l’art i els seus procesos creatius .També ens mostra un Picasso de vegades irracional, contradictori i amb un caràcter terrible que fereix a aquells que mês l’estimen; un Picasso que sempre anteposa la seva obra per damunt de tot i de tothom.
Tot i així, el relat no es ple de retrets sinó de reflexions i de respecte. Françoise decideix deixar Picasso després de passar molta angoixa i soledat. Es clar que em sembla uma visio parcial i subjectiva del personatge, però no per això menys verdadera.
Un relat molt amè, ple d’anecdotes sobre les relacions de Picasso amb d’altres artistes, com Matisse, Braque, Chagall, amb les seves dones anteriors (Olga, Maria Therese i Dora Maar) i els seus fills, amb el marxant Kahnweiler, amb Sabartes i molts d’altres personatges que pululen per Rue St. Agustins.
Françoise –la dona que millor el va comprendre em el planol artístic- reprodueix converses que ens revelen la seva concepció de l’art i els seus procesos creatius .També ens mostra un Picasso de vegades irracional, contradictori i amb un caràcter terrible que fereix a aquells que mês l’estimen; un Picasso que sempre anteposa la seva obra per damunt de tot i de tothom.
Tot i així, el relat no es ple de retrets sinó de reflexions i de respecte. Françoise decideix deixar Picasso després de passar molta angoixa i soledat. Es clar que em sembla uma visio parcial i subjectiva del personatge, però no per això menys verdadera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario