Tot escoltant casualment un programa de radio en que varis filòsofs parlaven de la incertesa, m’he adonat clarament que em trobo immersa en la incertesa...
També m’han descobert que la incertesa és el preu de la llibertat i una porta oberta a la creativitat.
El problema rau en que en la societat occidental busquem desesperadament la seguretat (cosa totalment impossible). Tot el que és imprevist i per tant, incert ens angoixa.
Per contra, es ben cert que volem fugir de la rutina i de l'avorriment d'un món on tot estigui previst i controlat.
Aíxi doncs, contra l'avorriment i el control, prefereixo la incertesa!
Suposo que és veritat que un cert grau d’incertesa és necessària per avançar... Així doncs, intentaré viure la meva incertesa total sense angoixa, em deixaré fluir fins que la creativitat m’obri la ment i m’indiqui el camí a seguir.....
He trobat varies frases de Wagensberg sobre la incertesa que m'han agradat i obren noves reflexions sobre la incertesa:
"La felicitat requereix que el futur sigui incert"
"Pensar es pensar la incertesa"
"El cervell davant la manca d'incertesa s'ofen. El cervell davant l'excés d'incertesa es frustra"
No hay comentarios:
Publicar un comentario