Viatjar a Cuba és una experiència inolvidable! En pocs dies costa de fer-se a la idea d'un país que funciona tan diferent al nostre. Caldria més temps per acabar de comprendre...tot i així el viatge ha sigut molt alliçonador. No està bé jutjar els seus habitants des de la nostra òptica, ells ho noten i s'ofenen, és lògic. Son molts anys de Fidel... i Raul sembla que representa pocs canvis.
Els cubans viuen amb un sou irrisori tan si son arquitectes com treballadors del camp ( sobre uns 20 $ al mes ?). Això si tenen educació, sanitat gratuita i aliments bàsics en cartilla de racionament. Per tant tots han de "resolver", això vol dir, buscar-se la vida com poden. Els que ho tenen millor són els que reben diners de parents que estan a EEUU o bé els que treballen en el sector turístic i tenen accès als pesos convertibles. Tots els cubans cobren amb pesos locales que tenen 24 menys valor que els convertibles i no poden comprar quasi bé res de res. Per tant és bastant incoherent que ara els donin permis per comprar mòbils, dvds, etc. si no ho poden pagar.
Els cubans viuen amb un sou irrisori tan si son arquitectes com treballadors del camp ( sobre uns 20 $ al mes ?). Això si tenen educació, sanitat gratuita i aliments bàsics en cartilla de racionament. Per tant tots han de "resolver", això vol dir, buscar-se la vida com poden. Els que ho tenen millor són els que reben diners de parents que estan a EEUU o bé els que treballen en el sector turístic i tenen accès als pesos convertibles. Tots els cubans cobren amb pesos locales que tenen 24 menys valor que els convertibles i no poden comprar quasi bé res de res. Per tant és bastant incoherent que ara els donin permis per comprar mòbils, dvds, etc. si no ho poden pagar.
Només tenen llet ( en pols) fins els 7 anys i a partir dels 70!! Falta de tot i penso que es un tòpic que malgrat tot viuen feliços. Jo no ho crec. Entre la societat consumista i la manca del més bàsic hi ha un abisme. I potser el més greu no es la falta de sabó o de llet, sino la manca de motivació. El fet que es igual el que facis perquè poca cosa pots millorar o canviar. Els queda, l'orgull d'haver resistit i de ser independents i a la seva manera autosuficients. Els manca sentit crític però es normal si no poden comparar, ni se'ls educa perquè questionin res. M'agrada la gent cubana que he conegut i espero que el pais millori sense perdre la seva autenticitat. Una transició s'hauria de fer amb molt de compte... continuara...
No hay comentarios:
Publicar un comentario